Portal fotogràfic

El Vendrell – 11 d’agost 2024 – Ballada reivindicativa

El Vendrell va fer una ballada reivindicant la nostra catalanitat, el compromís amb la cultura popular i amb el país, davant de posicions catalanòfobes.

Vegeu el video.

Móra d’Ebre – 3 d’agost 2024 – 50è. aniversari de l’aplec

El Pla de Santa Maria – Aplec 13 de juliol 2024

Colla Sardanista Dansaires del Penedès

Uzbekistan – novembre 2023 -Dansaires del Penedès

SAMARCANDA – 13 novembre 2023

Escolteu la sardana

Avui dia 11 de novembre de 2023, Festa Major d’Altafulla, La Cobla La Principal de Tarragona, durant la ballada de sardanes que s’ha dut a terme com a cloenda dels actes del matí, ha interpretat en estrena la sardana “Rotllana de Llibertat” del mestre Rafael Guinovart, dedicada al mestre sardanista Silvestre Suñé i Vernet per la seva dilatada i apassionada dedicació a l’ensenyament de la sardana.

Agrupació Sardanista “Flor de Teix. Rasquera.

Roma – 8 d’octubre 2023 – Dansaires de Penedès.

La colla sardanista dels Dansaires del Penedès del Vendrell va participar el cap de setmana passat en els actes de celebració dels 800 anys de la fundació de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat a Roma, on el papa Francesc va rebre dissabte la delegació catalana, d’unes 800 persones -la més nombrosa en representació de Montserrat des del 1950-, i va condecorar amb la Rosa d’Or la imatge de la Moreneta portada en peregrinatge des de la Catedral de Girona.

El Vendrell – 1 d’octubre – 2023 – Concurs de sardana esportiva

Reus – 17 setembre – 2023 – 57è. Aplec del Baix Camp

El Pla de Santa Maria – 8 de juliol 2023 – 37è Aplec de sardanes “Aires Planencs”

L’Argilaga. juliol 2023. Èxit de participants en el curset d’ensenyament de sardanes organitzat pel Casal Tarragoní.

Amplieu la pantalla dins el video.

Video del curset de sardanes a l’Argilaga.

Vilaplana, 9 de juliol – XVIII Aplec de sardanes a la Mussara.

Exposició Fotogràfica – Reus


Riudoms diumenge 22 de gener. Plaça de l’Església. Ballada de sardanes tot i celebrant la Festa de Sant Sebastià interpretada per la Cobla Contemporània.


 Dansaires del Penedès
 

Federació de Cobles de Catalunya

Federació de Cobles de Catalunya

(De la CSC)

L’Associació de Cobles de Catalunya pretén agrupar i representar les cobles de Catalunya, així com les de qualsevol altre indret dels Països Catalans. Neix com a portanveu dels seus associats, sent el seu interlocutor davant d’organismes i entitats per defensar els seus interessos. Com a eix principal la Cobla, els seus instruments i els seus intèrprets, promou la versatilitat d’aquesta formació musical Nacional dins la cultura popular, tot vetllant per la qualitat de l’espectacle i les formacions que hi participen.

 

Comunicat Federació Tarragona

Reunida la junta de la Federació d’Aplecs Sardanistes de les Comarques Meridionals, ha resolt atorgar el guardó

per una dilatada vida dedicacda a l’ensenyament de la sardana ,

CURRICULUM

Nascut a Tarragona el 1931, tota la vida estigué molt vinculat a la ciutat de Reus on vivia. Malgrat que estudià la carrera de magisteri, la seva activitat professional estava vinculada a la banca, però la seva gran passió fou la difusió del català i la sardana. El 1961, a través d’Òmnium Cultural, entitat de la qual fou el primer soci al Baix Camp[3] i, conjuntament amb Ramon Amigó Anglès, impulsaren els primers cursos de català a Reus d’ençà de la Guerra Civil, que es feren inicialment al Centre de Lectura.[4][5] Pensant en les persones que viuen en municipis més petits on no era possible fer-hi classes presencialment, l’octubre de 1961, amb Ramon Amigó i Josep Tremoleda i Roca impulsaren un curs per correspondència que havia de començar a funcionar des de Barcelona. Al Baix Camp i zones properes, començaren a promocionar-lo amb l’enviament de cartes a rectors de la comarca i altres particulars. El curs començà a Reus el primer de març de 1962, sent el primer lloc de Catalunya on s’iniciava i tenia un cost de cent pessetes. Per a aquests cursos per correspondència, s’utilitzà la gramàtica Signe, promoguda per Josep Tremoleda. Posteriorment, Miralles, Amigó i Teresa Miquel elaboraren una nova gramàtica amb exercicis per a principiants i que es pogués utilitzar en els cursos per correspondència. El nou curs constava de 26 trameses amb un total de 100 fulls escrits a màquina per una cara amb un cost de 300 pessetes.[6] Les classes per correspondència des de Reus es feren fins al 1980. Llavors, al situació de l’ensenyament del català ja era diferent i es feien classes regulars de forma presencial en molts llocs. Miralles, a més dels cursos per correspondència, tampoc abandonà mai les classes presencials i va fer classes, entre d’altres llocs, a la Secció de Muntanya del Reus Deportiu (1961-1966), Casal Parroquial de Riudoms (1961), la Selva del Camp (1962 i 1968), Patronat per al Foment de la Sardana (a l’Orfeó Reusenc) (1962, 1963 i 1964), Club Natació Reus Ploms (1962), Vila-seca (1969), Centre de Lectura (1971, 1972), i Agrupació Excursionista Catalunya i Rosa de Reus (1972, 1973, 1974).[7][8]

Respecte al seu vessant sardanista, va fundar la colla Roques Montserratines, va ser cofundador del Patronat Sardanista de Reus, monitor en escoles i associacions, redactor d’articles i organitzador de trobades sardanistes al mas Tretze Emes.[9]

El 2017 fou guardonat amb el premi El més amic de Reus, que lliura anualment el Centre d’Amics de Reus, d’ençà de l’any 1981. Els organitzadors consideraren que Miralles era mereixedor del premi gràcies a tota una vida dedicada a la cultura catalana, en especial als balls, la sardana i la difusió de la llengua catalana en els anys del franquisme.[10]

Escriví el llibre autobiogràfic Una vida dedicada a la cultura catalana. Ballets, català i sardana. 1949-1999 que edità ell mateix.

Les 7 tirades

La sardana de 7 tirades :

En aquest darrers anys s’ha anat imposant el ballar la sardana de 7 tirades. Tradicionalment, les sardanes tenen 10 tirades: 2 curts, 2 llargs, 2 curts, 2 llargs, contrapunt llargs i contrapunt llargs, en total 10 que s’anaven repetint. Amb el sistema de 7 tirades es fa 2 curts, 2 llargs, 1 curt, 1 llarg, i contrapunt i llargs. En una audició normal s’interpretaven 6 sardanes, fent-les de 7 tirades la cobla en toca 9. O sigui, es toquen més sardanes, el que significa més presència de compositors i obres, no són tan repetitives vers els dansaires i els músics no es cansen tant.En definitiva, és una millora en tots els aspectes respecte al ball. (Robert Roqué – Diari de Girona)

Estil empordanès:  Es l’estil més estès a Catalunya ja que s’utilitza a la majoria de comarques i consisteix en acabar les darreres tirades cap al cantó esquerra. Després del contrapunt, és norma d’aquest estil començar a puntejar amb el peu esquerre. (Confederació Sardanista de Catalunya)

Estil selvatà : Es balla a les comarques del Gironès i la Selva i es caracteritza perquè sempre que sigui possible les tirades acaben amb un tres a la dreta. A diferència de l’estil empordanès, després del contrapunt, es comença sempre a puntejar amb el peu dret. (Confederació Sardanista de Catalunya)

 

Composició de la sardana de 7 tirades. (Estil empordanès).

2 tirades de curts – (seguides)   2 tirades de llargs – (seguides)   1 tirada de curts –    (separada)  2 tirades de llargs   (separades)

  • Les 2  primeres de curts. Les ballem seguides i les comencem amb el peu esquerra i amb els braços baixats.   Es ballen seguides i així sabem quin tiratge tenen. I les acabem amb un 2. (l’acabem dient “un 2 i llargs” !!)
  • Les 2 primeres de llargs. Aixequem els braços i  es ballen 2 tirades de llargs també seguides, les comencem amb el peu contràri al sentit del cos en que hem acabat els curts. (per exemple : si  hem acabat movent el cos a l’esquerra, començarem amb el peu dret i vice-versa). Es ballen seguides  així sabem quin tiratge tenen, i les acabem amb un 2 . ( l’acabem dient “un 2 i curts” !!)
  • Tercera tirada de curts. Baixem els braços i també com l’anterior començarem amb el peu contrari al moviment del cos. Aquesta ja la repartim i l’acabem amb un 2 o amb un 3 segons el tiratge si és parell o senar  (I l’acabem dient “un 2” o “un 3”   i llargs !!)
  • Tercera tirada de llargs. Aixequem el braços i també com l’anterior, començarem amb el peu contrari al moviment del cos. Aquesta ja la repartim i l’acabem d’acord al tiratge, l’acabament pot ser molt variat (dosos, tresos o quatres i les seves combinacions), donat que forçosament hem d’acabar a l’esquerra. El que reparteix l’anella ens avisarà dient-nos també en acabar la tirada : “CONTRAPUNT” !! . Ens està dient que en acabar, baixem els braços i estiguem  quiets  i esperem el flabiol que ens prepara per ballar la quarta i última tirada de llargs.
  • Quarta i última tirada de llargs. Aixequem els braços, en aquest cas sempre es comença amb el peu esquerra independenment del moviment del cos de la tirada anterior.   Estarem atents a la persona que reparteix les tirades per quan faci el repartiment final. Que també el farà perquè aquesta última tirada acabi  també a l’esquerra. (cantarà una combinació de dosos i tresos o quatres segons el tiratge i acabarà seguit del crit  “…  i FORA ”  !!!.)

 

  • Normalment acabem també amb un “VISCA”  quan és l’última sardana !!!! que cridem tots a la vegada i en veu forta. !!

Us recomanem que quan entreu en una anella ho feu per l’esquerra de l’home o si s’escau en mig de parelles del mateix sexe i fixeu-vos  qui és la persona que reparteix per  seguir les seves indicacions.  Balleu amb un sonriure i disfruteu la nostra dansa nacional.

Calendari sardanista Activitats comunicades